A finals d’abril de 2004, un canal de notícies dels Estats Units va exposar les tortures, abusos i humiliacions a reclusos iraquians per un grup de soldats estatunidencs. La història incloïa fotografies, i ha resultat un escàndol polític important als Estats Units. Posteriorment, han aparegut proves d’altres abusos similars. Aquests abusos a presoners venien sent denunciades, sense resposta, per part dels mitjans de comunicació i governs, per part d’organitzacions internacionals humanitàries com Amnistia Internacional, des del principi de l’ocupació.
“La crueltat de les fotografies de la tortura a la presó d’Abu Ghraib es revela tan sols en mirar-les per segona vegada. Per exemple, hi ha una fotografia que mostra presoners nus amuntegant cossos; es un primer pla, pres amb una càmera digital. El que resulta més inquietant de la imatge és la cara dels soldats. Somriuen. No és un somriure sàdic, ni un somriure forçat. És un somriure relaxat, de bon humor, fixat més enllà dels cossos que han estat humiliats, convertits en objectes. El somriure dels dos soldats està dedicat a la persona que mira la fotografia, buscant la seva complicitat. La tortura s’ha inflingit per a la càmera, davant seu. Encara més, la càmera ha estat part de la tortura.”
Thomas Isler, Neue Zeitung am Sonntag, 9 maig 2004.
Després d’Abu Grahib, vàrem parlar sobre Guantanamo. En aquest cas, vaig passar un vídeo que resumeix la situació d’aquesta presó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada